www.silenci.info

Das weisse Band traduïda en espanyol com La cinta blanca, arriba finalment als cines després de fer-se amb la Palma d’Or del festival de Cannes 2009, una esglaiadora paràbola ambientada en els mesos previs a la Gran Guerra i dirigida per Michael Haneke, reconegut director austríac que ja ens va regalar fa anys cintes commovedores com La Pianista o El tiempo del lobo.

Història d’amor entre un cantant de country destrossat amb un vida plena de decepcions matrimonials i massa beguda- interpretat per Jeff Bridges, guanyador del globus d’or al millor actor dramàtic- i una periodista, James Keane, que tracta de salvar-lo

El teatre en xicotet format continua trobant molts adeptes, i al mes de març ve carregat de propostes molt refrescants. Per exemple, la de Karim, un espectacle que barreja d’humor i la màgia per contar l’excéntric viatge del Camino de Santiago del protagonista, un ser quasi humà que està dotat de poders especials. La improvisació arriba de la mà de las Hermanas Belcro. Amb la proposta Paticorto, el públic posarà títol a les fascinants històries que Bel i Cro improvisaran.

Com bé saben els iniciats, Yo la tengo és una de les delicatessen musicals més saboroses que es poden trobar en l’escena del rock alternatiu des de fa una vintena d’anys. Els de Hoboken arriben a València per presentar el seu darrer disc Popular Songs que certifica la seua longeva jerarquia.

Un arbre de bronze de més de 550 quilos, una instal·lació creada amb vidre fos, un enorme grafit de 17 metres quadrats o un vestit d’alta costura són alguns dels treballs que conformen ‘Cartografies de la creativitat. 100% valencians’, una exposició que, a través d’un total de 10 disciplines, i una selecció de 100 artistes, pretén ser un aparador del panorama actual de l’art valencià des d’una òptica àmplia.

Les vacances de Nadal són un moment perfecte per aprendre en els museus i una de les millors propostes és l’exposició permanent del MuVIM, un recorregut pels descobriments que van canviar la història i l’evolució del món. Una exposició de 2000 metres quadrats que, mitjançant projeccions, efectes, elements arquitectònics i representacions, produïx en el visitant una sensació de presència física en cada un dels períodes i ambients que van inspirar els grans inventors de la humanitat.

Quan queda menys d’un mes per a les celebracions religioses de la Pasqua, ja podem conéixer els trets que identifiquen una de les manifestacions culturals més peculiars i també més desconegudes de les tradicions valencianes: la Setmana Santa Marinera. El seu desconeixement, a pesar de ser una de les més antigues i en la qual el 80% dels habitants dels Poblats Marítims participa, denota el fet que la gran urbs valenciana sempre va viure d’esquena a la mar.

Torna una nova edició del festival de teatre més cafre. I que vol dir kafre? Vol dir un teatre divertit, brut, sense por, amb sentit de l’humor i amb molta provocació. Un teatre en les antípodes d’allò “políticament correcte“, que no se talla en dir res, que diu el que vol i com vol, i moltes vegades, no al gust de tot el món. I qui millor per obrir aquest festival que l’actor més cafre de terres valencianes: Xavi Castillo, que estrena la seua nova producció, Hamlet, una producció del Capità Moro d’Alcoi, per obrir el teló d’aquesta nova edició.

A finals de febrer arriba la vídeo-instal·lació de l’artista Gabriela Golder a la Llotgeta de la CAM on es podran vore les últimes produccions de l’artista argentina amb més projecció internacional. Nascuda sota la generació de la dictadura militar, les seues obres reflexen l’empremta de la memòria històrica en els individus.