www.silenci.info

Quatre grans actors s’han unit per realitzar la versió teatral de La marquesa de la O d’Heinrich Von Kleist. Una peça on podrem vore per última vegada dalt d’un escenari al veterà actor Juan José Otegui (Belle Époque, Don Juan Tenorio), que va anunciar la seua retirada en l’estrena de l’obra a Salamanca. Junt amb Otegui, un altre dels reclams de l’obra és el debut entre bastidors de la televisiva Amaya Salamanca, reconeguda pel seu paper de Catalina en la sèrie Sin tetas no hay paraiso.

Quan van deixar les dones de casar-se vestides de negre? Per què els edificis antics tenen les millors vivendes en els primers pisos? Fins quan van usar la cotilla les dones? Quin índex d’analfabetizació hi havia entre els xiquets i les xiquetes valencianes? Aquestes i moltes altres qüestions tenen resposta en l’exposició permanent del Museu Valencià d’Etnologia. Una mostra que exposa per mitjà d’objectes, de fotografies i d’audiovisuals, les formes de vida de la societat tradicional valenciana i el canvi que va suposar l’arribada de la industrialització.

Per al mes de març el Palau Cerveró oferirà un cicle de tres pel·lícules titulat Pinzellades de bogeria, en el qual s’abordarà com el cinema ha intentat plasmar en distints biopics l’estreta unió entre l’art de tres genis de la pintura i les seues pors i inestabilitats. Per començar el dia 4 es projectarà Pollock: la vida de un creador, un homenatge del consagrat actor Ed Harris a un dels paradigmes de l’art de mitjan del segle XX i creador de la famosa tècnica de l’action-painting.

La Fundació de la Comunitat Valenciana La Llum de les Imatges commemora el seu desé aniversari amb aquesta exposició que presenta un itinerari per distintes eglèsies barroques pel centre de la ciutat que han sigut restaurades i posades en valor. Seguint l’estela de Jaume I, són les primeres parròquies cristianes, les que es van consagrar intramurs després de la conquista de la ciutat l’any 1238, les peces fonamentals del treball: les esglésies de Sant Esteve Protomàrtir; Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, i Sant Joan de la Creu.

Ismael Bereje Guidault dirigix aquesta proposta metateatral en la qual el món escènic, literari i històric confluïxen per narrar la història d’uns personatges atrapats en un context en el que ja no succeïx res i on la recerca del sentit de l’existència es convertirà en el motor de la seua història.

Com cada any el Muvim presenta la mostra fotogràfica de la Unió de Pe-riodistes Valencians de les intantànies més característiques de 2009. Retalls de la realitat valenciana que queden immortalitzats i que ara podem vore junts per seté any consecutiu.

Després de retornar a la Spanish Society els tan lloats quadres de Sorolla -que tornen amb el guardó de ser l’exposició més vista del món amb dos milions de visites- l’Obra Social de Bancaixa torna a presentar-nos algunes de les obres menys vistes a Espanya de Picasso. En aquest cas, 40 dibuixos realitzats per l’artista entre 1955 i 1960 en el seu taller de la seua vila La Californie, residència on va viure al costat de Jacqueline fins a 1961 i localitzada a la ciutat de Cannes. Va ser ací on va pintar els seus cèlebres Paisatges de l’interior (1955).

Hui en dia les tècniques d’osteopatia funerària permeten conéixer els secrets millor guardats dels nostres avantpassats. Ja no val simplement saber si eren home o dona, adult o xiquet, hui es pot fins i tot conéixer la dieta del difunt durant la seua vida i si la societat el va cuidar en els mesos de malaltia. Tècniques i noves tecnologies aplicades a les restes òssies trobades per tota la geografia valenciana, estudiades i documentades per l’equip del Museu de Prehistòria, ara s’exposen en una mostra sense igual.

L’any passat el Museu d’Arts Decoratives de Praga va commemorar el centenari del naixement d’Artel, una de les institucions txeques més destacades i especialitzades en arts aplicades i disseny durant la primera meitat del segle XX. La commemoració va vindre amb una mostra itinerant que ja ha recorregut moltes ciutats del món. Ara arriba a València gràcies a la col·laboració amb el Muvim i el seu compromís pels orígens del disseny.